Aulaingles.es manté un discurs molt educatiu

Estudiar idiomes s’ha convertit en una eina educativa molt potent en els darrers anys. L’obertura de fronteres, la globalització, les oportunitats de molts joves per estudiar a altres països mitjançant beques com Erasmus, els viatges d’intercanvi entre escoles… fan que els idiomes prenguin cada cop més rellevància.

Entre tots ells, l’anglès es considera l’idioma que vehicula el món en molts sentits, essent la principal llengua que ens caldrà per a socialitzar-nos en qualsevol indret, per a parlar de negocis, per a escriure’ns un email…

L’anglès, a més, no només ens servirà per a millorar la nostra formació i educació, o relacionar-nos amb la gent, també és una eina essencial per a apropar-nos a la cultura, al coneixement d’altres civilitzacions, cultures, tradicions, etc,.

Per tal d’aprofitar totes les potencialitats educatives de l’anglès us donem a conèixer aulaingles.es, un projecte que fomenta l’aprenentage de l’anglès a l’extranger sota una filosofia molt clara.

Els seus cursos garanteixen total qualitat

Sota el lema ‘Aprendre una llengua no és només fer una assignatura‘, Aula Inglés creu que un idioma és una cutlura, i per tant l’aprenentatge de la llengua permet unir cultures, ampliar ments i horitzons en un món cada cop més global.

Aquí no trobareu cursos online de franc, sino una guia i una orientació per a tots els qui us disposeu a realitzar un curs o una estada a l’extranger per a aprendre anglès, a més d’una oferta de cursos residencials de qualitat. Navegant per l’interior d’aulaingles.es trobem la gran intencionalitat pedagògica de la seva proposta, amb una secció de consells per a pares i una altra per a estudiants.

Pares i mares poden tenir molts dubtes sobre com escollir un curs a l’extranger per al seu fill o filla, principalment per la garantia d’anar a un lloc segur, on el nostre fill aprengui amb qualitat, i amb un valor afegit en altres qüestions com l’acollida, l’estada, l’allotjament… coses vitals quan uns pares prenen la decisió d’enviar el seu fill durant un període de temps a l’estranger.

Així, a Aulaingles.es trobarem resposta a qüestions relacionades amb el lloc on fer el curs, com escollir-ho, com animar el nostre fill a anar-hi, com saber si el nostre fill està preparat per a una experiència així, on anar a Internet per a trobar organitzacions que fan cursos i siguin fiables, quins destins són més interessants, indicacions per a l’allotjament amb famílies… Certament, són molts consells en una sola pàgina que ens poden treure totes les pors i prejudicis sobre el viatge del nostre fill.

En el cas dels estudiants, els consells estan relacionats però tenen un caire més acadèmic. Aulaingles respon a qüestions sobre els motius per anar a estudiar a l’estranger, la importància del carnet internacional d’estudiant, formes de perdre la timidesa per a parlar anglès, com fer amics a l’estranger, quines activitats fer el cap de setmana, entre d’altres.

Cadascuna d’aquestes qüestions compta amb la seva pròpia pàgina i una explicació on s’hi aprofundeix per tal que l’estudiant tingui les eines necessàries per a preparar la seva estada amb totes les garanties.

Northampton, un dels destins d'aques estiu

Una atenció directa
Però la iniciativa d’aulaingles no acaba amb la simple consulta de la seva pàgina web com en la majoria de pàgines d’aquest tipus. Aulaingles.es ens ofereix diverses vies de contacte per tal de rebre el seu assessorament. A més de l’habitual consulta per email i les preguntes més freqüents, aulaingles ens facilita un telèfon a través del qual podrem fer la nostra consultar i demanar cita per a parlar en persona amb els seus assesors a la seva seu a Madrid.

Sense cap mena de dubte, aquesta atenció directa significa un tret diferencial, mostrant que Aulaingles no és una simple pàgina web informativa sinó que és un autèntic servei a estudiants, pares i mares d’estudiants que volen aprender anglès a l’estranger i tenen tot tipus de dubtes a resoldre.

Hi ha encara més? Doncs sí. Donada la seriositat de la pàgina, és interessant saber que Aulaingles.es ens aconsella alguns cursos d’anglès a l’estranger i amb una garantia de qualitat dels mateixos. En el cas d’aquest estiu, actualment aulaingles ens aconsella tres diversos cursos per a adults interessants.

A Oxford, bressol d’una de les universitats més populars a nivell mundial, viurem un curs de durada diversa, en funció de l’opció que escullis, amb més de 26 hores de classe per setmana i allotjat en una família amfitriona. A prop d’Oxford, a la ciutat de Milton Keynes, hi ha un altre curs intensiu, encara amb dates lliures per a aquest estiu, on es fan 30 hores setmanals de classe i s’inclou una excursió a Londres i una activitat de tarda setmanal.

A la costa sur d’Anglaterra, a Torquay, hi ha un altre curs interessant on a més treballarem el Business English, l’anglès per als negocis. 15 hores d’anglès setmanals, activitats esportives i culturals, excursions… són alguns dels seus serveis. Southend on Sea, a l’est d’Anglaterra i a una hora de Londres, Northampton, al centre, o Edimburg, són els altres tres llocs on Aulaingles.es ofereix cursos d’adults, tots ells encara amb places lliures durant el 2009.

Poc sembla escapar-se dels dominis d’ Aulaingles.es en el que a cursos a l’estranger es refereix. Fins i tot trobaràs eines pràctiques per quan siguis allà com un conversor d’euros a lliures o un conversos d’unitats, donat que a Anglaterra varien molt respecte a la resta d’Europa.

En un dels seus apartats, aulaingles ens apropa el que considera la fórmula perfecte per a gaudir d’un curs satisfactori, formada pels següents ingredients que ells garanteixen als seus cursos:

-Correcte elecció del curs.
-Bona preparació del viatge.
-Grups reduïts d’estudiants de la seva mateixa edat, espanyols i d’altres nacionalitats.
-Monitor qualificat que fomenta l’adaptació, la participació del grup i resol les incidències ràpidament.
-Allotjament i membres de la família d’acollida agradables.
-Ciutats perfectes per a un curs d’anglès.
-Escoles amb instal·lacions de qualitat, classes enfocades a l’aprenentatge amè i la pràctica oral que l’estudiant necessitarà i desenvoluparà durant la seva estada.
-Amplíssim programa d’activitats per a joves i excursions per a conèixer en profunditat els llocs i cultura anglesos.

A través d’ Aulaingles.es, doncs, l’aprenentatge d’un idioma s’amplia a molts altres coneixements relacionats amb la cultura, l’educació, la filosofia de vida i els costums dels països de parla anglesa, un valor afegit que es suma al propi coneixement de l’idioma.

Us animem a unir-vos al grup de Facebook d’Aulaingles.es, on també estareu informats de totes les seves novetats. Fes-te amic aquí.

La teranyina ens ajuda a conèixer-nos

Avui us explicarem una de les moltes dinàmiques que tant poden servir per a utilitzar dintre de l’aula com per a qualsevol excursió, colònies, campaments, convivències, amb grups de nens i joves. En aquest cas volem parlar-vos del joc de la teranyina, que serveix principalment perquè els participants es coneguin en el seu primer dia.

Sempre que expliquem dinàmiques d’aquest tipus ens remetrem a la fórmula habitual i més pedagògica per a presentar-la i programar-la. És per això que primer mostrarem els objectius, després la dinàmica, després el material necessari i, si convé, la temporització.

Objectius (no els de l’educador, sinó els quals pretenem per al nen/a):
-Conèixer a la resta del grup amb el qual compartirem el pròxim curs o els pròxims dies. -Crear un clima agradable on comenci a fluir la comunicació entre els participants.

Dinàmica
És molt senzilla. Els participants s’asseuran en cercle, al terral o en cadires. L’educador li donarà a un voluntari un cabdell de llana amb el qual s’haurà de teixir una teranyina. Com? El voluntari llançarà el cabdell a altre company alhora que diu el seu propi nom, i subjectant una de les puntes del cabdell. El mateix farà el següent, llançant-lo i subjectant el lloc per on li va arribar.

Així successivament, fins que tots hagin dit el seu nom i es forma un entramat a forma de tela d’aranya. Amb això, a més d’una simple presentació, visualment es formarà una unió nascuda del grup, cosa que enfortirà al conjunt per a un bon enteniment futur.

Material: cabdell de llana.

Trobareu més jocs de presentació aquí

Foto: mkreyness a Flickr

Portal d'Aulafacil.com

AulaFacil és el resultat d’un acord signat entre Imagina Network i Compas3 Comercio Electrónico. L’objectiu d’aquest acord era oferir un lloc que servís com facilitador de formació a través d’Internet. I s’ha aconseguit. A Aulafacil vam trobar una cuidada selecció de cursos que contribuïxen a ampliar coneixements i que permeten un major desenvolupament professional o acadèmic.

Amb un format totalment auster, on preval el contingut més que la forma, apareix una gran varietat de cursos de tot tipus. L’oferta és ben àmplia, per a tots els gustos i totes les necessitats. Les categories que se’ns oferixen són: Autoajuda/varis; Informàtica; Cuina; Internet; Dibuix; Manualitats; Docència; Maquetes; Empresa/Economia; Mascotes; Idiomes i Pintura.

Detinguem-nos en la secció d’Idiomes. Se’ns oferixen cursos d’anglès, alemany, rus, portuguès, italià i xinès. Tots ells amb diversos nivells de dificultat, amb gramàtica, exercicis gramaticals i de pronunciació, bastant complets. Una altra de les categories més preparades és la d’Empresa/Economia, amb cursos de comptabilitat, lideratge, estratègies empresarials, com funciona la borsa, màrqueting, publicitat, com generar idees, i un llarg etcètera que cobrixen totes les necessitats no només d’estudiantes, sinó també de professionals.

I, com mostra de la gran varietat que trobem, la secció de Pintura i Manualitats tanca cursos totalment planificats i amb fotos guia sobre els temes més variopintos: pintures de bodegones, caixes de fusta, fabricació de sabons, de veles, piñatas, com pintar samarretes? Però a més d’un nombrós ventall de possibilitats, l’esment de les quals aquí faria molt llarg aquest article, Aulafacil deixa oberta la porta a qualsevol usuari al seu fòrum. Un fòrum en el qual té cabuda qualsevol tema relacionat amb l’educació, especialment, és clar, amb els cursos que imparteixen en el lloc.

I, finalment, si no ets alumne, si no busques aprendre, si el que vols és donar a conèixer algun curs de pròpia elaboració, també Aulafacil té un lloc per a tu. Pots enviar-los el teu projecte per a ser publicat en aquesta ‘acadèmia online’. Clar, AulaFacil presenta uneixi àmplia gamma de cursos totalment gratuïts, però les ganes de formar-se la posa l’usuari.

Hi ha molts exercicis per treballar la memòria

“Passa’m les… les… per a tallar”, “Com es diu aquest…sí home aquest senyor…”. Si es viu aquesta escena de forma freqüent, sense ànims d’alertar ni dramatitzar, és convenient que com a mínim ens disposem a exercitar la memòria.

Tenir dificultat per a trobar la paraula adequada, no recordar el nom d’algú quan veiem una cara, o emprar més temps que abans per a dir el nom d’una eina quotidiana, és més que raó suficient per a aturar-se i començar a reflexionar seriosament sobre la necessitat d’entrenar la nostra memòria.

És cert que davant determinades circumstàncies d’estrés o ansietat, la nostra ment està tan saturada que és fàcil tenir més errors de memòria, atenció o llenguatge. També és cert que amb l’edat, la fluidesa verbal i la capacitat d’emmagatzemar informació per a després accedir a ella es va limitant. Però tot això no és per a lamentar-nos, sinó per a ser-ne conscients de que allò que no exercitem s’atrofia, i que la memòria es pot reeducar.

Per això, siguis més gran o més jove, pots posar a punt la teva memòria amb algunes de les següents dinàmiques:

JOC DE CATEGORIES:

Et proposem que tu sol o en parella, en forma de competició, agafis un foli i marquis diverses columnes, les quals portaran per títol “noms de categories o grups d’elements”. Exemple: begudes, menjars, ciutats, fruites…”. La llista és infinita, a cada columna aniràs recopilant elements pertanyents a aquest grup. Fins aquí entrenes la teva memòria semàntica, és a dir, la que recupera informació a partir de significats.

En el mateix quadre, inserta ara files amb totes les lletres de l’abecedari. En aquest sentit, el que et demanem és recordar a partir d’una clau fonètica.

El resultat final és una taula a omplir, en la qual a cada casella es combinarà la instrucció semàntica amb la fonètica, podent realitzar-se:

-Horitzontalment (variant la categoria): noms de menjars, begudes… que comencin només per la lletra A.

-Verticalment (variant la lletra): noms de menjar l’inici del qual sigui la lletra A, la B, la C…

SINÒNIM PREGUNTA, ANTÒNIM RESPON

Aquesta activitat consisteix a escollir una paraula a l’atzar, de qualsevol pàgina d’un llibre, o del diccionari, i a continuació acompanyar-la d’un sinònim i del seu antònim. Potencia només la memòria, sinó el vocabulari, evitant fer circunloquis, que redueixen l’esforç per a trobar el terme adequat.

FES EL TEU PROPI CHUNK (en anglès, fragment)

Un chunk és una unitat de significat. Imaginem que has de memoritzar els següents números: 8342703501. Encara que són onze, podem simplificar-ho a quatre chunks: 83 poden ser els anys del meu avi, 42 el número de peu, 70 el doble de 35, 01 de ’sóc el número 1′. Al final puc visualitzar el meu avi amb sabatilles del 42 corrent la marató amb el dorsal 7035 i quedant el primer. He aconseguit relacionar 10 números que no tenien cap sentit amb continguts personals, que s’han concretat en un únic chunk.

Pensem que aquests exemples d’exercicis no deixen de ser petites estratègies mnemotècniques amb les quals entrenem un aprenentatge a través del significat, evitant caure en el tan poc eficaç aprenentatge mecànic i literal. Proveu i veureu com algun resultat positiu en treieu.

Foto: Manjeet Bawa a Flickr

L’ONG Intermón ha preparat diversos llibres dins la seva col·lecció infantil amb motiu de la propera data de Sant Jordi. Us en fem un resum d’allò més interessant:

Tembo surt a jugar

Tembo surt a jugar: és una sèrie de quatre llibres fets en cartró, il·lustrats amb collage i amb senzills textos, l’objectiu dels quals és que el públic més petit s’iniciï en la lectura. El protagonista és Tembo, un elefant que neix a la sabana i a poc a poc, de la mà de la seva mare o del seu pare, tot ho aprendrà. En el volum tres, “Tembo surt a jugar”, el personatge aprèn a gaudir jugant amb els seus amics; mentre que en el títol quatre “Tembo i els altres”, mira al seu al voltant i s’adona que no està sol. Edat recomanada: 0-3 anys lectura acompanyada i 3-6 anys lectura solitària.

“Com pot guarir-se una ala trencada” relata la història de Martín, un nen que quan veu un colom ferida sobre l’asfalt del carrer abarrotat de gent, es deté, la mira i s’ajup per a ajudar-la. El nen recull l’ocell i el duu a casa per guarir-lo, malgrat el rebuig inicial de la seva mare. Martín mostra als seus progenitors amb tendresa i convicció la necessitat d’ajudar, d’ implicar-se en els problemes dels altres, si és que volem viure en un món més just i més tendre. Edat recomanada: 3-6 anys lectura acompanyada i 6-8 anys lectura solitària.

“El cavaller i el drac” recrea la llegenda de Sant Jordi, centrant-se en la personalitat del protagonista: el seu compromís amb els que més ho necessiten, i el seu esperit de cooperació que contribueix a eradicar una injustícia. A més, en la narració, els nens i les nenes descobriran les virtuts d’altres valors com el diàleg, la comprensió de l’altre,la reflexió, el coratge enfront de les dificultats, la coherència, la generositat i la solidaritat; tot això plantejat d’una forma quotidiana i natural. Edat recomanada: 3-6 anys lectura acompanyada i 6-8 anys lectura solitària.

El superjuli i l'arma secreta

A “Superjuli i l’arma secreta”, Juli és un nen que somia amb ser un superheroi, com els seus pares. Considera que la seva vida és avorrida i rutinària, i no té molta autoestima. Però poc a poc descobrirà que per a estimar-se un mateix no fa falta saber volar ni tenir visió de raigs x. “Autoestima és una paraula estranya. Significa estimar-te a tu mateix. Sí, sí, a tu. Ja veuràs, intenta-ho i mira’t al mirall. Si tens autoestima, t’agrades. Jo m’agradava quan podia anar en moto i ara que ja no puc anar-hi, m’agrado igualment. T’ho dic jo que tampoc sé fer de superheroi i visc la mar de feliç”, assegura Isidre Esteve, pilot de ral·lis i padrí d’aquest llibre. Edat recomanada: 6-8 anys lectura acompanyada i 8-10 anys lectura solitària.

Els infants poden prendre petites responsabilitats

El més gran desig d’un pare o mare és que el seu fill sigui feliç. Per a això, l’educació té un paper fonamental, perquè per a que es converteixi en un ésser realitzat i complet, ha d’anar aprenent a valer-se per sí mateix, a sentir-se autònom i a guanyar en responsabilitat. En aquest aspecte, els pares i adults que integren el món afectiu del nen es converteixen en els primers i principals educadors, que li donaran uns referents per a relacionar-se amb ell mateix i amb la resta.

No existeix una fórmula màgica per a educar infants responsables, però sí els podem anar formant poc a poc en el compromís i l’entrega, sense pretendre que siguin adults en cos de nens. Per exemple, intentant que des de petits s’encarreguin, dins de les seves possibilitats, de participar en la preparació del menjar, l’organització d’una maleta, la motxilla i el material escolar, de portar les seves claus de casa, de recollir la taula, de preguntar el preu de les coses a la botiga, d’ajuda en la cura dels germans petits, etc,.

Per a que col·laborin, prenguin partit de les seves coses, i siguin actius, no cal recórrer necessàriament a llargs sermons sobre normes, dels quals moltes vegades desconnecten. Sempre mitjançant jocs o activitats grupals de reflexió, no només es fa més amè, sinó que es mostren més receptius a entendre els seus deures i obligacions.

Un exemple, la dinàmica del botó d’ajuda
Aquest exercici posa especial èmfasi en l’efecte de la responsabilitat dividida que existeix en un grup, en com el petit esforç i participació de cadascun dels integrants és indispensable per al resultat final. Tots els participants es situaran a una filera, mirant tots a un mateix punt d’una paret o d’una pissarra. Cal situar´se de tal manera que no es tapin els uns als altres i tots tinguin a algú a la seva dreta o esquerra. En cas que el grup sigui nombrós, pot fer dos fileres paral·leles, una davant i una darrera.

El moderador pot donar la següent instrucció per a començar: “Des d’aquest moment no es pot parlar, no es pot riure, ni mirar als costats o enrere. Tots ens hem de concentrar en un sol punt de la paret. Aquest representa el botó que donarà aigua i aliments als països del Sud, i només es pot apretar i mantenir activat amb la mirada de tots alhora. si algú deixa de mirar deixarem de donar provisions”.

La dinàmcia no té una durada fixa, es dóna per finalitzada quan una sola persona es rebel·la o desmotiva, i deixi de mirar de forma comunitària. Al finalitzar s’aconsella fer un moment de reflexió per a valorar com s’ha sentit cadascú, si s’han considerat un equip, si reconeixen haver deixat de mirar en algun moment.

Foto: woodleywonderworks

La empatia, clau per entendre a l'altre

L’interès per la intel·ligència emocional, que creix a passos de gegant fent-se un forat entre la quantitat de competències intel·lectuals que engloben la intel·ligència mental, està afavorint el fet que a les escoles infantils es parli d’expressió emocional, habilitats socials, empatia, escolta activa, etc,. tant com de psicomotricitat o adquisició del llenguatge.

Pocs dubten ja de la importància d’entrenar els nens, des que són petits, en aquestes aptituds emocionals, que seran la base d’una sana autoestima, unes relacions interpersonals adequades, i el saber treballar en equip. Potser el repte segueix sent trobar una metodologia educativa, que pemeti formar en aquestes habilitats socials als nens des de petits, adaptant-ho al raonament concret de la seva etapa evolutiva, i sense perdre de vista l’aspecte lúdic del joc educatiu que tant caracteriza l’ensenyament infantil.

Avui ens volem referir a l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’entendre les seves emocions. La manera més fàcil de conèixer els estats emocionals de les persones és a partir d’allò extern: el seu rostre, gestos, comportaments. Un cop els identifiquem, podem fer el pas d’empatitzar amb ells, recordant altres circumstàncies en les quals nosaltres ens haguem sentit igual.

Us proposem alguns exercicis:
“Saluda’m”
Objectiu: la salutació és una de les primeres representacions teatrals que fem al llarg del dia: quan arribem a la feina, a l’escola, a casa, quan entrem a una botiga… Saludem a la familia, els nostre veïns a l’ascensor, els cmpanys, els dependents, el conductor de l’autobús. De fet, és una de les expressions més freqüents de les rutines quotidianes.

Per a començar ens saludarem amb l’altra persona com si acabéssim d’arribar. Per exemple, com es saluden els veïns, o una nena i un nen, com nosaltres saludem a la nostra mare, o a una persona que no coneixem, a un vell amic…

Després anem introduint variables:
-saludem com si fóssim una persona molt tímida, molt efusiva, molt seriosa…
-salutacions des de diferents estats d’ànim: enfadat, preocupat, alegre, cansat…
-salutació formal, informal, salutacions variant el receptor (un nadó, un policia, un metge…)

“Jo camino, tu camines, ell camina…”
Objectiu: si observem la manera de caminar d’una persona podem saber les intencions que porta, l’actitud amb la qual va iniciar una conversa, l’estat d’ànim, les presses amb les quals parla després. Això pot servir-nos per a saber amb quina actitud afrontar el diàleg amb determinades persones, i fins i tot per a veure si un nen o adult tendeix més a l’exploració o a la introversió.

La idea és que busquem diferents maneres de caminar. Per exemple:

-La nostra forma de camina expressa part de la nostra identitat. Proveu a caminar com ho faria algú introvertit, extrovertit, poruc, alegre, etc.

-Ara variant alguns dels nostres rols o papers a la vida: no caminem igual en el nostre rol de treballador, que d’alumne, de parella, d’amic…

-Canviant les nostres inquietuds o motivacions: el caminar de les presses, de qui busca alguna cosa, de qui camina gaudint, de qui persegueix, de qui desconfia…

-Modificant les nostres emocions: camina de forma diferent qui està alegre, enfadat, preocupat…

Variant: “originals i copies”.
Qui va devant nostre inventa un estil de caminat i els altres el copien. Després es va canviant i imitant a l’últim que ha passat. Després podem intentar endevinar l’estat emocional de cada forma de caminar.

Totes aquestes dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se senten en cada moment, hi ha molts recursos per a treballar l’empatia.

Foto: Shayan (USA) a Flickr

L'ortografia, un aprenentatge clau

Un dels grans problemes amb els quals ens trobem en l’ensenyament és la gran quantitat de faltes d’ortografia dels alumnes. No hi ha discussió en aquest punt, una bona ortografia és la base d’un text ben escrit i cal tenir en compte que, en la majoria d’ocasions, ens comuniquem per escrit.

Així doncs, el problema de l’ortografia no és tansols un problema escolar, va més enllà, pertany a la vida: cartes, currículum, sol·licituds, instàncies, treballs d’investigació, resolucions judicials, escrits policials, denúncies… tot va per escrit. Tot hauria d’estar impecable en el que a ortografia es refereix. És cer que, actualment, els processadors de text incorporen eines ortogràfiques, però, de vegades, no és suficient.

Tradicionalment l’ortografia s’ha ensenyat a través d’una sèrie de normes que apreníem de memòria i una sèrie de dictats que ens feien repetir una i altra vegada. Qui no recorda aquell llibret que més d’un escolar ha tingut a les seves mans: La breve ortografía escolar de Bustos Sousa, en el qual amb 49 regles d’escriptura i 127 exercicis hi havia tota la normativa de la RAE sobre ortografia.

I, tanmateix, per a molts no va ser suficient, ni és suficient per les noves formes d’aprenentatge. Repetir com lloros una i una altra vegada no voldir aprendre amb fonament. També hem escoltat moltes vegades allò de ‘qui llegeix no comet faltes’, i tampoc és del tot cert. Llegir ajuda, però, per sí sol, no és vàlid.

Aleshores, com solucionem el problema? Properament més…

Foto: Pingu1963 a Flickr

Foto: mikebaird a Flickr

Què passaria si em posés en lloc d’un altre? Què passaria si el noi més popular de la classe hagués d’interpretar el paper del seu company que pateix bullying i no és acceptat per la resta? Què passaria si durant 10 minuts la noia que té problemes d’obesitat es convertís en una líder en positiu? Què passaria si el nen que treu males notes passés a ser qui té les millors? Tot això pot passar a un joc de rol.

En moltes ocasiones, en pensar en els jocs de rol ens ve al cap el típic joc en el qual els adolescents es disfressen de guerrers o d’homes vinguts de les galàxies i surten a buscar villans. Però el joc de rol també és una dinàmica que es pot desenvolupar en una classe, en una tutoria, en uns campaments, en un seminari per a professors o en qualsevol trobada educativa.

La temàtica a tractar pot ser diversa. Des de problemàtiques familiars com la incomprensió entre pares i fills, o qüestions de gènere com el paper d’una dona en la societat, o afectivas com els sentiments d’un nen que se sent exclòs a la classe.

Normalment es planteja una història inicial. A cada un dels participants els repartim un full amb l’explicació del rol que han d’interpretar. És aquí on l’educador ha de ser intel·ligent i intentar distribuir els fulls de manera que cada persona tingui un paper molt contrari al qual tindria a la vida real.

Cada participant estudia el seu paper i després l’haurà d’interpretar i seguir fil per randa. Si al full diu que ha de ser tímid, haurà de mostrar-se com a tal malgrat sigui en realitat la persona més extrovertida del món.

A través del joc s’intenta buscar un acord de les parts, però el més interessant és, al final, fer un debat obert sobre com s’ha sentit cada participant. A més, cal reflexionar sobre el perquè de la dinàmica i treure’n conclusions.

Acostumem a dir que els videojocs no acaben de ser l’entreteniment ideal per als infants i adolescents: els distreuen, els aïllen de les relacions familiars i socials i la majoria acaben desenvolupant comportaments violents. Molts experts i educadors diuen que és impossible que treballin la seva imaginació i la seva creativitat si passen tot el dia davant d’un videojoc.

Tanmateix, fa més d’un any que no parem de rebre elogis del joc Brain Training de Nintendo DS, un passatemps mental molt interessant per a tota la família. És apte per a tots els públics i els nens poden treballar la seva memòria, així com la gent gran, sobretot aquells amb principis o diagnosi d’Alzheimer.

L’èxit de Brain Training ha aconseguit que s’adapti també als mòbils. Es tracta d’una sèrie de reptes que busquen la ressolució ràpida per part del jugador. Són exercicis diversos com la memorització de llistes senceres de paraules o operacions àgils de càlcul mental.

De fet, Brain Training és l’invent d’el metge japonés Dr. Kawashima. Portava anys estudiant el funcionament del cervell i ha descobert que tots aquests jocs són beneficiosos per a que no es desgasti. Això ha fet que els usuaris poc habituals de videoconsoles, gent més gran de 35 anys, s’hagin convertit en usuaris molt actius.

El Brain Training demostra que no tot és blanc o negre, sinó que depén de l’ús que li donem.